Ahir, el convent de Santa Clara va acollir una nova revetlla de Sant Jordi, una trobada cultural dedicada a la paraula, la poesia i la celebració d’una de les diades més emblemàtiques del país. En aquest acte, Teatre Esplais hi va col·laborar sumant-se a una vetllada que va unir literatura, sensibilitat i memòria poètica al voltant de la figura de Clementina Arderiu.
Clementina Arderiu i Voltas (Barcelona, 6 de juliol de 1889[1] – 17 de febrer de 1976) va ser una de les veus més destacades de la poesia catalana del segle XX. La seva obra combina sensibilitat, força expressiva i una mirada molt profunda sobre la vida quotidiana, l’amor, la maternitat, el pas del temps, la guerra i l’exili. Vinculada també a la figura de Carles Riba, amb qui compartí vida i trajectòria intel·lectual, Arderiu va construir una veu poètica pròpia, íntima i alhora d’una gran intensitat, que ocupa un lloc rellevant dins la literatura catalana contemporània.
La lectura va oferir un recorregut per diversos moments de la trajectòria vital i literària de la poeta, des dels primers versos vinculats a la diada de Sant Jordi i als seus inicis poètics fins a textos de maduresa marcats per l’amor, la vida quotidiana, la maternitat, la guerra, l’exili i l’esperança. Entre els poemes llegits hi havia peces com Sant Jordi, El nom, El meu carrer, Fill, Un mort, el fragment d’Exili, Cançó d’abril i La meva cambra a Cadaqués, en una selecció que va permetre acostar-se a la riquesa i a la profunditat de la veu de Clementina Arderiu.
Més enllà de la lectura dels poemes, la vetllada també va servir per contextualitzar alguns episodis destacats de la vida de l’autora: la seva relació amb Carles Riba, els primers llibres, els anys de plenitud creativa, l’impacte de la guerra i l’exili, així com el valor del seu llegat dins la literatura catalana. Tot plegat va convertir l’acte en una proposta cultural plena de contingut i emotivitat, molt adient per a la revetlla de Sant Jordi.
Per a Teatre Esplais, haver col·laborat en aquesta iniciativa ha estat una satisfacció i una manera més de participar en activitats que promouen la cultura, la literatura i les arts escèniques al territori. Formar part d’un acte com aquest és també una oportunitat per contribuir a mantenir viu el vincle entre poesia i oralitat, entre text i veu, i entre patrimoni literari i comunitat.
Des de Teatre Esplais volem agrair haver pogut compartir aquesta vetllada al convent de Santa Clara i sumar-nos a una celebració de Sant Jordi que va posar la poesia al centre. Va ser una nit per escoltar, recordar i reivindicar la força de la paraula dita en veu alta.
Deixa un comentari